Endoscòpia digestiva

Què és una endoscòpia digestiva?

L'endoscòpia digestiva baixa és una prova de diagnòstic en què es visualitza de forma directa, mitjançant un aparell anomenat endoscopi, estómac i duodè (esofagogastroduodenoscòpia) i el còlon (coloniscòpia), permetent la visualització ecogràfica de l'interior de la paret, així com de les estructures veïnes gràcies a la introducció d'un tub flexible.

L'ecoendoscopi és un tub d'endoscòpia que porta incorporat un sistema d'ecografia a la punta, de manera que permet la visió endoscòpica normal i la visió ecogràfica de l'entorn. En cas de detectar qualsevol lesió, és possible la realització de biòpsia al mateix moment o l'extirpació de petits nòduls.

​Quan es realitza una endoscòpia digestiva a un pacient de més de 50 anys, és aconsellable fer-la com a cribatge (screening). També és aconsellable aquest mètode com a seguiment en cas de trobar qualsevol alteració en una endoscòpia anterior.

Per què serveix l'endoscòpia digestiva?

L'endoscòpia digestiva serveix per comprovar l'estat de tumors, tant benignes com malignes. Per això, estudia la profunditat que arriba al tumor, la invasió o no d'òrgans veïns i si afecta ganglis propers al tumor.

També està indicada per:

• La revisió d'una malaltia inflamatòria intestinal (colitis).
• La verificació de la presència de pòlips o tumors localitzats amb un examen amb ènema de bari raigs X.
• L'examen de pacients amb resultats positius a la prova de detecció de sang en excrements.
• El control de pacients amb antecedents personals o familiars de pòlips o càncer de còlon.

¿Cómo he de prepararme?

Com m'he de preparar?

• • • Per a la realització de l'endoscòpia digestiva baixa o colonoscòpia cal acudir a la prova amb dejuni total d'aliment i aigua durant almenys 6 hores anteriors a la prova i portar una dieta baixa en residus durant els dies anteriors.
    • A més, cal buidar el còlon de forma prèvia, la qual cosa es pot fer mitjançant lavants o ènemes.
    • El teu metge t'aconsellarà detalladament segons el teu cas.
    • Si has de prendre alguna medicació, fes-ho amb una mínima quantitat d'aigua. Informa'n l'especialista que realitzi la prova.
    • Si presentes alguna alteració en la coagulació de la sang o prens medicació que l'alteri, també ho hauras de comunicar al teu metge amb anterioritat.

Com es fa?

• • • El procediment es realitza sota sedació i supervisió per anestèsia per minimitzar els riscos del pacient.
    • Aquestes exploracions tenen una durada molt variable depenent del que es pretengui estudiar-hi, però en general duren un mínim de 10 o 15 minuts a un màxim de 2 hores i se solen realitzar de forma ambulatòria.
    • Hauràs de despullar-te de cintura cap avall i se't facilitarà una bata o llençol per cobrir-te. Romandràs estirat sobre un costat i amb les cames flexionades cap a l'abdomen durant tot l'estudi.
    • L'exploració es fa introduint l'aparell per l'anus per estudiar la zona del tub digestiu que sigui d'interès i, si cal, introduint material auxiliar a través del mateix ecoendoscopi.
    • Durant l'estudi es pot fer presa de secrecions (aspirat) o de teixits (biòpsia) si fos necessari.

Què es sent?

• • • L'endoscòpia digestiva baixa o colonoscòpia no és una prova dolorosa però sí molesta per al pacient.
    • L'exploració del recte pot ser percebuda com a desagradable per part del pacient. Per aquest motiu, normalment es duu a terme sota sedació.
    • Durant i després de l'estudi poden aparèixer molèsties abdominals des de lleus a severes, així com còlics intestinals a causa de la presència de l'aire insuflat.

Recuperació

• • • Finalitzada l'exploració, si aquesta ha estat amb anestèsia, espera fins que disminueixin els efectes i que l'anestesista et doni l'alta.
    • No pots conduir ni realitzar activitats que requereixin concentració durant les 24 hores següents.
    • Pots experimentar algunes molèsties passatgeres després de l'exploració com dolor abdominal per retenció de gas.

​

• • • Pot aparèixer un lleu sagnat rectal o amb la femta després de l'exploració.

Quins riscos hi ha?

• • Els riscos més freqüents en fer una endoscòpia baixa o colonoscòpia són el dolor abdominal, el qual és lleu i passatger.
  • Altres riscos més greus, però molt poc freqüents, són l'hemorràgia i la perforació intestinal.
  • Riscos encara més greus, com ara la parada cardiorespiratòria, són absolutament excepcionals i es donen en pacients ancians, molt greus o en estat crític.
  • En qualsevol cas, hauràs d'autoritzar la realització de la prova mitjançant la signatura d'un consentiment informat i els nostres especialistes valoraran el teu cas minuciosament abans de sotmetre't-hi.