La Unitat de Recerca de la Síndrome de Fatiga Crònica i Fibromiàlgia de Vithas Internacional té per objectiu el diagnòstic i abordatge integral de la SFC (Síndrome de Fatiga Crònica) i de la fibromiàlgia.
El quadre típic associat a aquesta patologia respon a símptomes com a cansament generalitzat, de llarga durada (més de 6 mesos), associat a alteracions d'ànim, problemes cognitius, diversos tipus de dolor, infeccions de repetició, especialment a l'àrea orofaríngia, i trastorns en la regulació del son i del sistema nerviós autònom.
A QUI S'ADREÇA
El nostre servei està orientat a pacients afectats o amb sospita diagnòstica. En general, es tracta de persones molt incapacitades pels símptomes, dones majoritàriament.
LIDERADA PER
Els responsables de la nostra unitat són el Dr. Juan A. Corbalán, especialista en Fisiologia de l'Exercici, i el Dr. Eduardo Gómez Utrero, especialista en Neurofisiologia i referent en el tractament de la SFC.
A més, comptem amb un equip mèdic expert complementari per al diagnòstic i tractament d'aquesta patologia, format per la Dra. Cecilia Almuiña, especialista en Medicina de Família, i Julio Ampuero, neuropsicòleg. L'abordatge multidisciplinari és fonamental per donar cobertura a les necessitats dels pacients.
SERVEIS DIFERENCIALS
La dificultat de diagnòstic de l'SFC requereix professionals amb gran experiència. El nostre equip compta amb més de 10 anys de feina en aquesta àrea específica.
Per tal de proporcionar una atenció integral diferenciada, la nostra unitat ofereix els serveis següents:
- Àrea clínica (Dr. Gómez Utrero i Dra. Almuiña)
- Valoració funcional (Dr. Corbalán)
- Neuropsicologia i logo-foniatria (Julio Ampuero)
- Medicina hiperbàrica
QUINA DIAGNÒSTICA?, QUÈ TRACTA?
El nostre objectiu és aconseguir una valoració clínica correcta i entendre la limitació que la simptomatologia té sobre la vida del pacient mitjançant les proves complementàries que s'estimin. El pacient rep una atenció totalment personalitzada de cara a fer un diagnòstic i tractament que millori la seva qualitat de vida.
De la mateixa manera, podem prescriure, en els casos oportuns, pautes d'activitat física molt vigilada per aconseguir que el pacient sigui més funcional i menys dependent. Tot això es complementa amb teràpies de rehabilitació neurocognitiva i estudis digestius en els casos en què hi hagi intoleràncies alimentàries acompanyants.
