pHmetria ambulatòria de 24 hores

Què és?

La pHmetria és una exploració que permet mesurar la quantitat d'àcid que hi ha a l'esòfag durant un període de 24 hores i determinar si és normal o hi ha un excés d'àcid, és a dir, un reflux gastroesofàgic excessiu o patològic.

Com m'he de preparar?

• És necessari un dejuni mínim de 6 hores i un dinar molt lleuger abans del mateix
• Es recomana acudir amb roba còmoda que permeti la correcta inserció de la sonda
• Haurà d'informar el metge si està prenent algun tipus de medicació i interrompre, si cal, la presa d'aquella que pugui interferir en els resultats de l'estudi, com ara antiàcids o protectors d'estómac.

Com es fa?

• Es col·loca una sonda molt fina pel nas, deixant-la a 5 cm de l'esfínter esofàgic inferior. Aquesta sonda va connectada a un aparell de registre de pH, que es penja de la cintura i s'ha de portar durant 24 hores.
• Durant aquest període, el pacient marxa del centre i realitza una activitat normal (dinar, dormir, treballar etc.). En un paper heu d'apuntar les hores exactes dels àpats, en què es tomba, nota ardor, tos, etc. L'endemà, a la mateixa hora que es va col·locar (és a dir, a les 24 hores), es retira la sonda i es recull el full amb la informació addicional.
• El doctor que hagi realitzat la pHmetria estudiarà posteriorment la informació adquirida i emetrà un informe que el pacient pot recollir a les 48 hores següents a la realització de la prova.

Què se sent?

• El pas de la sonda pel nas i faringe és lleument molest, però la resta de la prova generalment es tolera bé.
• Els riscos més freqüentment associats a aquesta tècnica són de poca importància.
• Durant la col·locació de la sonda es poden produir nàusees, molèsties nasals oa la gola, tos irritativa i, de vegades, petites hemorràgies nasals que solen cedir espontàniament.

Recuperació

• El pacient no es podrà dutxar ni prendre medicació fins que la sonda hagi estat retirada.
• Un cop retirada la sonda, es reprendrà la seva vida normal i la medicació habitual.

Quins riscos hi ha?

• Hi ha riscos molt infreqüents, com hemorràgia digestiva alta per nàusees i vòmits reiterats o perforació esofàgica en pacients amb diverticles esofàgics.
• En funció de la situació clínica del pacient, hi ha altres riscos de major gravetat, com l'aspiració del contingut gastroesofàgic en pacients amb malaltia pulmonar crònica.