Manometria esofàgica

Què és una manometria?

La manometria és una exploració que permet estudiar el funcionament de la motilitat esofàgica i dels esfínters que hi ha a l'inici (esfínter esofàgic superior) i al final d'esòfag (esfínter esofàgic inferior). Permet, també, localitzar la situació de l'esfínter esofàgic inferior per fer la pHmetria.

Indicacions

• Disfàgia funcional (sense lesions endoscòpiques):
  • Sospita de trastorn motor primari
  • Sospita de trastorn motor secundari
  • Disfàgia orofaríngia
• Pacients amb reflux gastroesofàgic:
  • Amb símptomes atípics
  • Fracàs del tractament
  • Precirurgia (avaluació de la funció esofàgica)
  • Abans de la pHmetria (conèixer lloc col·locació sonda)
• Avaluació funció esofàgica després de tractament:
  • Farmacològic
  • Dilatació o cirurgia de l'acalàsia
  • Postcirurgia antireflux
• Dolor toràcic recurrent no coronari (amb pHmetria)
• Malalties multisistèmiques: esclerodèrmia, etc.

Com m'he de preparar?

• No s'ha de menjar ni beure res durant vuit hores abans de l'examen.
• El pacient ha d'avisar si l'especialista si està en tractament amb alguna medicació, incloses vitamines, herbes i altres medicines sense recepta i suplements.
• En els pacients amb acalàsia si pot ser aconsellable una prolongació més gran del dejuni abans de la prova.

Com es fa?

• Es realitza amb una petita sonda de plàstic flexible d'uns 2-3 mm de diàmetre que es col·loca per via nasal amb una mica d'anestèsic local.
• Per facilitar el pas per la gola se li sol fer al pacient una mica d'aigua.
• Un cop col·locada la sonda es tomba el pacient i es connecta a un petit aparell que transmetrà la informació a un ordinador.
• Durant la prova es retira a poc a poc la sonda per anar realitzant els diferents estudis, algunes vegades sense empassar i altres empassant petits glops d'aigua. Amb això s'aconsegueix visualitzar l'activitat motora l'esfínter esofàgic inferior, el cos esofàgic, l'esfínter esofàgic superior i el faringe.
• La durada de la prova és de 15 minuts.

Què se sent?

• L'exploració no és dolorosa, encara que si pot ser molesta.
• Normalment es notarà una mica de coïssor en passar pel nas i alguns pacients pot tenir nàusees i tos, però no és habitual.
• Un cop col·locada la sonda l'exploració es tolera molt bé, i es pot fer l'estudi complet en més del 95% dels pacients.

Recuperació

• No necessita una recuperació determinada.
• El pacient pot fer vida normal després de la prova.

Quins riscos hi ha?

• Com a riscos de la prova s'han descrit el sagnat nasal i la tos irritativa, però aquests solen ser rars, lleus i poc rellevants.
• La perforació esofàgica és una complicació molt excepcional.