TAC - Tomografia axial computada

TAC - Tomografia axial computada
Características de la prueba
  • Tipo de prueba: Diagnòstic per imatge
  • Duración: No més de 15 minuts
  • Acompañado: SI

Què és un TAC o Scàner?

El scàner o Tomografia axial computaritzada (TAC) és una tècnica d'exploració radiològica que permeten obtenir imatges de les zones del cos humà que es vol explorar.

Aquestes imatges són preses per mitjà d'un feix de raigs X que realitza un moviment circular que envolta la zona que es vol investigar (múltiples radiografies des de múltiples angles).

El TAC de 64 talls

El TAC 64 talls és un equipament d'avantguarda que permet obtenir imatges de definició molt alta en segons, amb mínimes molèsties per al pacient.

A causa del seu ràpid moviment així com de la seva alta qualitat d'imatge, es poden realitzar estudis precisos i en 3D d'òrgans en moviment com el cor i tan sols uns batecs. Destacant la resolució i la potència per al diagnòstic cardíac no invasiu.

El seu potent programari permet així mateix la realització de:

  • Endoscòpies virtuals (Colonoscòpies, broncoscòpies)
  • Imatges angiogràfiques tridimensionals
  • Estudis esquelètics d'alta precisió.

Aquest aparell de última generació és un recurs excel·lent quan la rapidesa és vital per a diagnòstics encertats.

Per a què serveix?

Les imatges del TAC permeten analitzar les estructures internes de les diferents parts de l'organisme, cosa que facilita el diagnòstic de fractures, hemorràgies internes, tumors o infeccions als diferents òrgans.

Així mateix permet conèixer la morfologia de la medul·la espinal i dels discos intervertebrals (tumors o vessaments al canal medul·lar, hèrnies discals, etc.), o mesurar la densitat òssia (osteoporosi).

La realització del TAC ha millorat notablement la capacitat mèdica per realitzar el diagnòstic de lesions internes, càncers, vessaments, trencaments d'òrgans, especialment després de traumatismes, en cas de lesions tumorals o vasculars.

Com m'he de preparar per a un TAC?

Depenent de l'òrgan estudiat i, especialment si cal utilitzar contrast, es pot requerir el dejuni d'unes hores abans de la realització del TAC.

Hauràs de retirar-te les joies i elements metàl·lics i utilitzaràs una bata o pijama per evitar les interferències en el procés de realització de la tomografia.

Finalment, abans de l'estudi, el pacient haurà de indicar si està sota algun tipus de tractament o prenent algun tipus de medicació, així com si pateix al·lèrgies o reaccions a medicaments. Sempre heu d'informar l'equip mèdic si teniu antecedents d'al·lèrgia a contrastos radiològics.

Com es realitza?

El procés de l'escàner o tomografia axial computeritzada (TAC) dura no més de 15 minuts i, depenent de l'òrgan estudiat, es pot fer amb un contrast injectat o administrat via oral o per ènema, que permet distingir amb més nitidesa els teixos

Per sotmetre't a un TAC, només has de tombar-te en una llitera que es desplaça mecànicament per passar per una espècie de cèrcol anomenat tomògraf. Aquest t'envolta i així va fent les radiografies.

Durant la prova només has de mantenir relaxat i sense realitzar moviments. En tot moment mantindràs contacte amb l'equip tècnic que està en una sala propera veient-te a tu i les imatges i indicant-te quan respirar o quan retenir la respiració en el cas de tomografies abdominals o de tòrax.

Què se sent?

El procediment en si és indolor. Algunes persones poden sentir incomoditat pel fet de romandre ajagudes sobre una superfície dura.

Per a l'estudi de determinats òrgans, el mitjà de contrast administrat a través d'una via intravenosa pot causar una lleugera sensació de cremor, un sabor metàl·lic a la boca i una calor sobtada al cos. Aquestes sensacions són normals i generalment desapareixen al cap d'uns quants segons.

Recuperació

La realització del TAC no necessita recuperació.

Es recomana, en cas d'ús de contrast per a la seva realització, beure líquids abundants durant les hores següents, cosa que facilitarà l'eliminació del contrast per la femta o l'orina.

Hi ha riscos en la realització d'un TAC?

És una tècnica de molt baix risc. Tot i així, com per a qualsevol altra prova, els metges i especialistes que l'atenguin us informaran, després d'avaluar i analitzar minuciosament el seu cas concret, dels possibles riscos i contraindicacions derivats de sotmetre's a aquesta, si n'hi hagués.
Sigui quin sigui el cas, només se us sotmetrà a aquesta prova una vegada aquests siguin totalment controlables.

En el cas de dones embarassades sí que se n'ha d'evitar la realització, pel risc d'afectar el fetus, tal com passa amb tots els procediments diagnòstics que usen raigs X.