La reumatologia és l'especialitat mèdica que s'encarrega de prevenir, diagnosticar i tractar les malalties musculoesquelètiques no quirúrgiques i autoimmunes (connectivopaties).
Hi ha més de 200 malalties reumàtiques i poden afectar qualsevol rang d'edat, des de nens fins a gent gran. En conjunt, aquestes patologies afecten un de cada quatre adults a Espanya.
Són la segona causa de consulta després de les infeccions respiratòries agudes a l'atenció primària i la primera causa d'incapacitat.
Les malalties musculoesquelètiques afecten ossos, músculs i articulacions, així com els teixits que els envolten, podent produir dolor, inflamació, rigidesa, limitació de moviment i deformitat.
Aquestes malalties, juntament amb les connectivopaties, solen ser cròniques, per la qual cosa necessiten seguiment pel reumatòleg al llarg de tota la vida.
A quins pacients s'adreça?
És convenient acudir a la consulta de reumatologia per abordar qualsevol procés que afecti els ossos, els músculs o les articulacions. El símptoma freqüent pel qual s'acudeix a aquesta consulta sol ser el dolor, localitzat en alguna part de l'aparell locomotor, encara que també són importants la inflor, la deformitat de les articulacions o la limitació de la mobilitat.
La reumatologia es dedica a un ampli ventall de malalties que es podrien classificar en diversos grups:
- ARTRITIS: El terme artritis fa referència a l'afectació directa de les articulacions, les quals s'inflen, fan mal i perden la mobilitat. Poden ser transitòries o cròniques. L'artritis pot ser una malaltia com a tal, com és el cas de l'artritis reumatoide, l'artritis gotosa, l'espondilitis anquilosant, l'artritis psoriàsica, l'artritis idiopàtica juvenil i altres espondiloartropaties. O també constitueix un símptoma d'altres malalties reumàtiques com en el cas del lupus eritematós sistèmic.
- ATROSI: En aquest grup de malalties, el dany inicial assenta al cartílag articular que es degenera progressivament i amb això l'articulació fa mal, es deforma i perd la mobilitat. L'artrosi pot ser primària (la més freqüent i de causa desconeguda) o secundària a altres malalties.
- LUMBAGO: En la major part dels casos, és d'origen desconegut, però en ocasions la causa és una hèrnia discal, un conducte lumbar estret, o en anomalies estàtiques de la columna vertebral.
- OSTEOPOROSI I MALALTIES PRIMÀRIES DE L'OS: L'osteoporosi és una malaltia en què la manca de resistència òssia condueix a l'aparició de fractures. És una autèntica epidèmia al món occidental a causa de l'envelliment progressiu de la població.
- REUMATISMES DE PARTS TOVES: Engloba les malalties dels tendons (tendinitis), bosses seroses (bursitis), músculs (miopaties), i fins i tot del sistema nerviós perifèric, com ara les síndromes d'atrapament nerviós.
- MALALTIES AUTOIMMUNS I SISTÈMIQUES: Engloba un conjunt de malalties la base principal de les quals és l'alteració del sistema immunològic, el qual produeix anticossos (autoanticossos) davant del propi organisme, és a dir, una alteració de la immunitat en què el mateix es reconeix com a estrany. Aquestes malalties s'anomenen sistèmiques, perquè generalment afecta diferents òrgans i sistemes (pell, pulmó, ronyons, cor, ulls...) Alguns exemples són: l'esclerosi sistèmica (també anomenada esclerodèrmia), el lupus eritematós sistèmic, la síndrome de Sjögren, la polimiositis, la dermatomiositis o la malaltia mixta del teixit connectiu.
- VASCULITIS: La vasculitis és una patologia especial que afecta principalment a la inflamació dels vasos sanguinis (artèries, arterioles, venes, capil·lars). Aquesta inflamació també pot ser desencadenada per la presència d'autoanticossos. La polimiàlgia reumàtica és la malaltia més prevalent en aquest grup.
Principals mitjans diagnòstics i tecnologies
- Radiografia
- Tomografia computada (TC)
- Imatge per ressonància magnètica (IRM)
- Ecografia articular i músculesquelètica
- Capilaroscòpia
- Artroscòpia
- Densitometria òssia
- Anàlisi clínic
- Biòpsia
Principals tractaments
- Analgèsics i desinflamatoris
- Infiltracions
- Fisioteràpia i rehabilitació
- Corticoesteroides
- Fàrmacs modificadors de malaltia
- Fàrmacs biològic
Àrees d'especialització
En l'actualitat, l'avenç del coneixement en les malalties músculs esquelètiques i autoimmunes sistèmiques ha donat lloc, dins de la Reumatologia, a la superespecialització i la creació de clíniques monogràfiques, com les de malalties òssies metabòliques, les de connectivopaties, les de mal d'esquena o les de diagnòstic precoç d'artritis.
Preguntes freqüents
Desmuntant mites
«Si et fan mal els ossos, pot ser reuma». Fals: el «reuma» no existeix. En realitat hi ha més de 200 malalties reumàtiques diferents que poden afectar zones concretes del cos.
«Les malalties reumàtiques apareixen en persones grans». Fals. Poden aparèixer a qualsevol edat, de fet, les malalties englobades al grup d'artritis idiopàtica juvenil afecten un de cada 1.000 nens i l'artritis reumatoide és més característica en dones que tenen al voltant de 40 anys.
«Totes les malalties autoimmunes sistèmiques són malalties rares». «És cert que quan s'estudien individualment, exceptuant l'artritis reumatoide i la síndrome de Sjögren, són rares.» Però, segons l'Associació Americana de Malalties Relacionades Autoimmunes (AARDA) en conjunt afecten prop de 50 milions de persones al món.
«Són malalties inevitables, no es poden prevenir». Algunes malalties reumàtiques, com ara l'osteoporosi i la gota, sí que es poden prevenir tenint hàbits de vida saludables. Per exemple, fer exercici físic enforteix la musculatura i afavoreix la mobilitat. No fumar també és beneficiós en aquests casos, ja que s'ha demostrat científicament que el tabac empitjora les malalties reumàtiques inflamatòries i afavoreix l'aparició d'artritis reumatoide i osteoporosi.
«Quan fa fred les persones que tenen malalties reumàtiques tenen més molèsties». És cert que amb els canvis de temps hi ha un canvi de pressió atmosfèrica que pot afectar les articulacions i sentir més dolor, però no és una qüestió de fred. De fet, les malalties reumàtiques són presents a tot el món, independentment del clima.
