Radiologia Convencional - Radiografies

Què és?

La radiologia convencional continua sent una eina anatòmica fonamental en la detecció i diagnòstic de malalties al tòrax i als ossos.

La radiologia és una tècnica que es basa en la capacitat de les radiacions ionitzants (el que comunament es coneix com a raigs X) per travessar els diferents teixits del cos humà i impressionar una pel·lícula fotogràfica.

Es duu a terme a través de radiografies, que són les que reprodueixen les diferents característiques de les zones irradiades.

Aquests raigs X travessen els diferents tipus de teixits en funció del contingut en gas, líquid o elements sòlids. Al cos humà es poden distingir, generalment, tres densitats que donen origen a les estructures que es poden estudiar:

• Densitat òssia: teixits amb alt contingut en calci. Ossos i teixits calcificats. Es veu blanc.
• Densitat aire: teixits plens d'aire. Pulmons i gasos intestinals. Es veu negre.
• Densitat intermèdia: la resta. Es veu en tons de gris.

La limitació fonamental de la radiologia convencional és que només plasma dues dimensions per la qual cosa, de vegades, és difícil delimitar bé alguns aspectes anatòmics. Per aquest motiu, moltes vegades, i per intentar assolir un diagnòstic radiològic més exacte, es fan dues projeccions d'una zona anatòmica, de manera que la informació d'una projecció complementa la de l'altra.

Per què serveix una radiografia?

La radiologia té un ús molt important per a lestudi de la patologia òssia i articular.

També és indiscutible la seva utilitat en el diagnòstic de patologies traumàtiques (com ara la valoració de fractures) i cardiopulmonars (diagnòstic de pneumònies, vessaments pleurals o augments de la mida del cor entre d'altres).

Així mateix, té també importància diagnòstica en patologies de l'aparell digestiu (com ara obstruccions intestinals o vòlvuls), en patologia de sins maxil·lars (sinusitis) i moltes altres.

Com m'he de preparar?

• La realització d'una radiografia convencional no requereix cap preparació especial habitualment. Abans de fer l'estudi, l'especialista de l'Hospital us demanarà que us treieu els objectes o la roba que porteu a la zona a explorar perquè pot dificultar la realització correcta de l'estudi.
• Si cal administrar un contrast intravenós: en aquest cas hauràs d'estar en dejú unes hores abans de fer la prova. A més, hauràs d'avisar el personal sanitari davant de qualsevol possibilitat d'al·lèrgia al contrast iodat.
• ​Es realitza en una sala de raigs X, on el pacient estarà sol durant el procés dʻescanejat.

Com es fa?

• En la realització d'una radiografia, una màquina envia partícules de raigs X a través del cos i un ordinador o una pel·lícula registren les imatges que es creen.
• Les estructures òssies es veuran blanques i l'aire negre; les altres estructures es visualitzaran en diferents gammes de grisos, fet que crea un contrast que permet la valoració de la morfologia normal i el diagnòstic de les patologies.
• Com passa amb la fotografia convencional, el moviment ocasiona imatges borroses a la radiografia; per això, el tècnic us demanarà que contingueu la respiració i quedeu immòbil durant el breu període de l'exposició.
• De vegades pot ser necessari administrar un contrast intravenós; en aquest cas hauràs d'estar en dejú unes hores abans de fer la prova. A més, hauràs d'avisar el personal sanitari davant de qualsevol possibilitat d'al·lèrgia.

Què se sent?

• Els exàmens radiològics són generalment indolors.
• Les molèsties ocasionades només seran les ocasionades per la posició que hagis d'adoptar per fer l'examen.
• Si calgués l'administració de mitjà de contrast a través d'una via intravenosa, pot causar una sensació de cremor o calor sobtada al cos, envermelliment facial i nàusees. Aquestes sensacions són normals i solen desaparèixer al cap de poc temps sense necessitat de tractament.

Recuperació

• La realització d'una radiografia no necessita cap recuperació especialment.
• Si s'ha subministrat algun mitjà de contrast, és recomanable ingerir abundant líquid després de la realització de la radiografia per afavorir-ne l'eliminació mitjançant l'orina o la femta.

Quins riscos hi ha?

• Malgrat que les dosis emprades són les mínimes, per poder obtenir la imatge cal tenir en compte que s'utilitzen radiacions ionitzants.
• El risc baix de l'exposició a aquest tipus de radiació és superat pels beneficis de la informació que s'obté.
• A més, els equips es monitoregen i regulen per produir la imatge amb la mínima exposició necessària.
• Les dones embarrasades o amb possibilitat d'estar-ho han d'informar de l'estat a l'especialista de l'Hospital, ja que els fetus són més sensibles als riscos de l'exposició a raigs X i per això se n'ha de restringir l'ús a aquelles situacions en què sigui estrictament necessari.
• Els pacients al·lèrgics al mitjà de contrast ho han d'advertir.