La lesió del lligament creuat anterior o LCA és una lesió greu del genoll que pot provocar inestabilitat inicial i a llarg termini així com canvis degeneratius intrarticulars (en el 95% dels casos es produeixen canvis degeneratius a 7 anys).
Un moviment que implica un calaix neutre anterior força el LCA, i a més, si se suma un valg o RI (rotació interna), augmenta la càrrega sobre el LCA. Qualsevol mecanisme en què hi hagi una flexió lleugera del genoll, una contracció brusca del quàdriceps o un xoc durant un recolzament, poden lesionar el LCA.
Acostuma a produir-se en realitzar un recolzament / aterratge brusc amb el genoll en extensió, on la contracció brusca del quàdriceps provoca un desplaçament anterior que associa la rotació interna de la tíbia i es trenca el lligament. Un valg forçat, després de lesionar el lligament lateral intern, també pot lesionar el LCA.
Es calcula una prevalença aproximada al nostre país de 0,3 casos cada 1000 habitants a l’any en la població general. Aquests casos de lesió augmenta en el cas dels esports de contacte o els de pivotatge com el futbol, basquetbol o l’esquí, entre d’altres. A Espanya, s’estima que s’intervenen unes 16800 plàsties a l’any (2001) i als Estats Units entre 80.000 i 250.000 casos a l’any. El 50% dels casos són joves entre 15 i 25 anys, sent entre 2 a 8 vegades més freqüent en dones.
El 66% dels casos també comporten una lesió meniscal o cartilaginosa. Les causes depenen sobretot del tipus d’esport, freqüència i intensitat d’entrenament i del sexe. S’estima una incidència de lesió meniscal durant el primer any en el 40% dels pacients, 60% al cap de cinc anys i el 80% al cap de deu anys.
